La pintura de Dominika Berger duu en el seu interior un contingut molt bell, amb les seves formes, volums, línies i ritmes. Amb uns petits desequilibris aconsegueix expressar un art molt desconegut, ple de misteri i d‘un gran sentit. Amb les seves figuracions, que es contraposen i s’entrellacen, provoca un punt d’un possible risc, tan necessari en el moment en què provem de comunicar quelcom.

Crec en les pinzellades com un intent directe d’expressió, fetes amb el gest de la mà i acompanyades amb la matèria i els instruments, dites amb la vehemència, la delicadesa, la sensibilitat continguda en cada moment, en l’esperit i el pensament.

En la pintura de Dominika hi trobem un punt de risc; ella no ho diu, ho diu la seva pintura. Quan l’observes, et queda el desig de veure’n més, per això, com abans he dit, és una cosa aparentment desconeguda, íntima, tendra, sensible i es fa pròxima i té misteri, que és el més important, bàsic dins l’art.

Raimond Maragall