Independentment de què faci, sempre intento fer-ho tan be com pugui – aquest sembla ser el credo en la vida de la Sra. Berger. El significat i sentit específics els podem observar en la manera de treballar de la jove artista. El fruit d’aquesta feina no consisteix a produir superfícies pintades una rere l’altra, separades entre si, atès que així serien només objectes que sorgeixen d’un fugaç i passatger capritx decoratiu. De la seva feina neixen quadres que són com materialitzacions dramàtiques de les seves reflexions sobre la seva postura extremadament personal envers el món, el qual observa i viu intensament. Els quadres són com notes d’un procés de coneixement complex i ple de dubtes que mostren la pròpia voluntat de conèixer fins gairebé atènyer les regles bàsiques que regeixen la natura. Per això la seva feina és un procés difícil, sense possibilitats d’arribar a un acabament, una successió de constants repintades que s’apilen en la obsessiva persecució de la veritat i de l’harmonia en la natura.

Marek Szymański

Per a Dominika Berger allò veritablement important és el mateix procés pictòric. La mobilitat de la matèria, els canvis a què se sotmet la pintura, el gest de la mà o l’empremta de l’eina, la vehemència o la delicadesa a l’hora d’aplicar la pintura, tot això accentua el dinàmic procés del quadre en la seva lluita per “esdevenir quelcom”. La vehemència de la pintura mateixa apareix en aquests quadres com un element impetuós i alhora estàtic, la voluntat del pintor, atès que els seus quadres posseeixen sempre un peculiar ambient de sobrietat i continència, un cert grau de moderació contemplativa i d’austeritat. Allò que construeix el caràcter de les pintures de Dominika Berger és en la meva opinió la naturalitat amb què expressa la trobada de l’esfera de la contemplació amb l’esfera de la determinació, tendint que ambdues conservin simultàniament les seves parts extremes i les seves cares contraposades.

Mirosław Sikorski