Slide 1
Slide 2
Slide 3
previous arrow
next arrow

Sóc nascuda a Wrocław (Polònia), una ciutat que durant dècades havia format part d'Alemanya.

Una ombrel·la estesa sobre el meu cotxet va constituir el meu primer gran impacte visual. Era de colors intensos y el patró era prou complicat per tal de garantir als meus pares llargues i desitjades hores de calma. Des d'aleshores, deixar-se fetillar pel món visual s'establiria com una constant a la meva vida. A mesura que passa el temps, però, ja no en tinc prou amb la mera observació, vull tenir-ho per a mi.

Confronación, mixed technique on canvas, 136 x 120 cm, 2016

Em venen a la memòria les paraules d'un dels meus professors a la facultat de Belles Arts de Cracòvia, fent referència a la necessitat de portar sempre al damunt un petit bloc d'esbossos que, segons ell, era tan indispensable como un mocador.

Durant aquells anys universitaris dedicats a l'especialitat de pintura, vaig tenir l'oportunitat d'aprofundir en el coneixement en història de l'art visitant per compte propi alguns dels grans museus europeus. En una d'aquestes escapades vaig conèixer Barcelona, i l'any 2000 vaig instal·lar-m'hi per cursar els estudis de doctorat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. El meu treball es titulava“Rostre i identitat”.

Anava a la facultat en uns vagons de metro a vessar de gent amb uns rostres molt diferents dels que veia al meu país. Em fascinava aquella diferència. Va ser en estos estudis quan por primera vegada vaig endinsar-me en un diàleg con el tema que m'apassionaria fins dia d'avui- la cara humana. La meva tesina va ser distingida amb matrícula d'honor.

Cabeza blanca I, acryllic on canvas, 64 x 47, 2002

Al llarg de la meva trajectòria com a artista, la cara humana, freqüentment la meva, ha estat la protagonista de la meva obra, molt sovint convertida en un diari personal. Produïa quadres acromàtics, que reflectien els dies deslluïts a la meva Polònia natal. Els únics colors eren els de la terra, d'allò orgànic i natural.

El tema del rostre em perseguia, malgrat en algun moment clatells, colls i quasi bé la figura humana sencera van començar a poblar els llenços. Gradualment, va anar apareixent el color. Tanmateix, les cares no van desaparèixer.

De espaldas, acrylic and charcoal on canvas, 81 x 116 cm, 2019

Com a primer pas per donar a conèixer la meva obra, vaig presentar-me a nombrosos concursos i premis. Vaig obtenir premis en alguns dels més importants, la qual cosa em va oferir cada vegada més possibilitats d'esposar. Va ser així com van arribar les meves exposicions individuals a la galeria AB (Granollers), la galeria Antoni Pinyol (Reus) i la galeria Ignacio de Lassaletta (Barcelona), que em va representar durant alguns anys. Havent acabat el recorregut aquesta galeria, va començar el 2016 la meva col·laboració amb la Sala Parés, on des d'aleshores presento regularment la meva obra en exposicions individuals y col·lectives.