sp3
sp15
sp22
sp6
sp12
previous arrow
next arrow

Sobre la pintura de Dominika Berger el conegut periodista y escriptor Sergi Doria ha escrit que: Si la figuració fos equivalent a una mirada clara i l’abstracció a uns ulls tancats, l’obra de Dominika Berger constituiria la més depurada fusió d'ambdues opcions.

Els rostres que protagonitzen la seva pintura, transsumptes icònics de l’autora, apareixen a vegades fragmentats i altres vegades amb els ulls tancats i es reconverteixen en una topografia que, igual que en “El Hacedor” de Borges acaba component un laberint de línies.

Identidades I, mixed technique on canvas, 97 x 150 cm, 2013

Cada tela de Berger constitueix un repte per a la introspecció. La faç – més dibuixada que pintada – desprèn una aura de plenitud espiritual: poques vegades l’existència s’ha representat tan explícitament a través de la fragmentació de la cara humana.

L’altre mèrit de Dominika Berger és haver superat el maniqueisme entre la figuració i l’abstracció convertint les dues disciplines pictòriques en vasos comunicants. Del detallisme dels trets facials, de la minuciositat del plec cutani -qual placa tectònica d’etapes vitals-, passem a la superposició dels plans i l’apogeu reptador de la línia i les geometries abstractes. En un etern retorn, l’artista es torna a preguntar qui és i per què és qui és.

El projecte que presentem pel Barcelona Gallery Weekend és una expressió summament depurada de la feina de Dominika Berger durant els darrers quinze anys: la identitat personal com mitologia per explicar-se al món. Com en el poema d'Adam Zagajewski, “només les cares s'il·luminen com làmpades, / igual que els bufadors dels soldadors que de nit / reparen el ferro entre núvols d'espurnes”. Poques vegades un rostre va compondre, de tal manera, l'auster rictus de la sinceritat.

Cada instante, mixed technique on canvas, 97 x 97 cm, 2021

Quant a la seva pròpia obra, l'artista escriu:

Els meus quadres són com un obsessiu conte de la meva història personal, repetint el tema del rostre humà en diferents configuracions.

Les cares apareixen en diferents formats, més dibuixades que pintades; en aquest sentit es relacionen amb la pràctica tradicional de l'apunt pictòric.

La cura amb què realitzo el dibuix facial em permet una lenta maduració de la meva visió artística. Tradueixo esmeradament les formes de la cara humana, dels seus fragments i de la meva imaginació al llenguatge de les arts visuals. Un llenguatge amb la seva pròpia gramàtica; on la línia i la taca esdevenen subjecte i predicat. Així creo el meu llenguatge o grafia personal a la tela.

Renacida, 41 x 92 cm, mixed technique on canvas, 2021

El color als meus quadres ha experimentat notoris canvis al llarg dels anys. Venint d'obres monocromàtiques amb forts contrastos, s'ha acabat convertint en un cromatisme irreal, seguint sempre el seu paper independent en la definició de les cares. El color sempre ha estat metafòric, independent, vehicle de l'emoció, i ha competit amb el dibuix a la vegada que ha realçat la seva tridimensionalitat. Per això, s'allunya de la realitat, i mai s'ajusta al color natural de la cara.

Aire de tono dorado, mixed technique on canvas, 97 x 92 cm, 2021

La meva obra neix d'una pausada i minuciosa contemplació del tema, de la qual sorgeix una clara determinació en la manera d'executar-lo. M'interessa que aquesta execució posseeixi elements de sobrietat i moderació; per això, tendeixo a simplificar les formes per aportar més claredat al contingut pictòric.

Malgrat l'evolució de la meva pintura al llarg dels anys, hi ha quelcom que ha romàs intacte, immutable: la meticulositat i la cura en un dibuix, assossegadament treballat, que permet que la idea primordial del quadre surti ben definida.

Silencio, 195 x 195 cm, mixed technique on canvas, 2014